5.1-.La llum:
San Miguel il·lumina
la seva nau central amb finestres situades a la part superior dels
murs, les laterals no en tenen per tant la llum els hi prové de la
nau central, quedant reflexada als murs d’aquestes. Aquest reflex
es produïa per el vessament de les finestres cap a l’interior,
obtenint així més llum amb la mínima obertura. A les
finestres hi havia lloses calades de marbre i pissarra, tot i que
s’ha perdut una gran part, també hi hauria la possibilitat de que
haguessin tengut lloses d’àgata o qualque altre material
translúcid.No eren finestres per mirar a l’exterior, la seva
altura tampoc ho permetia, tenien una funció cultual. Es cercava
provocar un clima concret, dotant l’espai de contrasts de llums i
ombres per donar una atmosfera fantàstica per la litúrgia i el
culte.Aquesta metafísica de la llum feia entrar als monjos en un
ambient distint; es projectaven columnes i capitells enterra, el
sacerdot i l’altar estava il·luminat directament pel “testero”
creant efectes coviformes en general està relacionat amb un concepte
filosòfic-teològic.Una altre funció que anava subjecte a la
morfologia d’aquestes finestres, de caràcter no litúrgic, era
l’ús de la llum per saber les hores, ja que gràcies a la longitud
de l’ombra del monjo que es projectava mitjançant la llum de la
finestra sabia en quin moment del dia es trobava.
Bibliografia:
FERNÁNDEZ
ARENAS.J. La arquitectura mozárabe. Polígrafa,
Barcelona. Pàgs. 200,201, 204-210, 211,214.
5.2-.Ornamentació:
És un àmbit encara
poc estudiat però pareix probable que les arquitectures mossàrabs
estassin decorades amb pintura tant interiorment com exteriorment.
Escalada té la coberta de fusta pintada però és una intervenció
del segle XV.
Els temes de
l’escultura en relleu que trobam sols eren vegetals i animals, ja
que des del Concili d’Elvira el 306 es va prohibir la representació
d’imatges figuratives degut a la controvèrsia respecte a la
idolatria.
Tenim molta
abundància de capitells escultòrics amb motius vegetals tant als
del pòrtic, els que fan de mainell a les finestres i els de les
columnes interiors de la nau. Els capitells de les columnes de
l'interior de la nau tenen una decoració molt senzilla amb fulles,
en canvi els capitells del pòrtic presenten uns relleus i una talla
molt més acurada, les seves formes amb fulles i volutes recorda als
capitells composts de l'Antiguitat.
A l’interior de
l’església es conserven 22 capitells, mentre que a l’exterior
15, un d’ells està situat a una finestra geminada que es situa en
el lateral del pòrtic de l’entrada en el pòrtic en contem 13.Tots
els capitells són de marbre, presenten un collarí en la base i han
estat fets amb un tipus de talla a bisell Bastant metàl·lica que
ens fa pensar en unes dades post-visigodes.En els capitells interiors
predominen superfícies llises a diferencia del que succeeix en els
capitells exteriors que presenten una gran varietat de models. Aquest
fet ha duit a pensar a Domínguez Perela que els capitells no
responen a un únic moment constructiu. Molts dels capitells de
l’interior comparteixen una estructura molta semblant formada per
una o dues corones de fulles llises i una zona superior trapezoïdal
que recorda a models bizantins.
Els capitells del
pòrtic són similars entre si, deriven de produccions corínties
canòniques romanes i presenten una talla a bisell molt depurada amb
trepacions puntuals. Alguns autors diuen que podrien ser posteriors
als de l’església degut a les diferències que presenten en la
disposició dels folíols de les fulles d’acant.
Podem dividir els
capitells en dos grups, aquells situats a l'interior que es
relacionen clarament amb produccions italianes del s. VIII-IX dC i
aquells situats en el pòrtic que, i malgrat presentar algunes
similituds amb capitells coptes d'Egipte, podem relacionar amb les
produccions llombardes del s. VIII-IX dC.
També es
poden observar relleus en els carcanyols dels arcs, un dels més rics
té com a motius ornamentals fulles i altres elements vegetals, a més
dels ocells que picotegen fruita ( representació simbòlica de les
ànimes) en l'ampit del presbiteri; algun dels timpans també
presenten relleus amb trenes i motius ornamentals. Aquests mateixos
motius es troben a cancells, cornises i frisos. També els capcers
contenen gelosies. Hi ha que dir també que algunes de les
inscripcions es troben emmarcades en sanefes trençades i de formes
geomètriques, un bon exemple són les lloses de consagracions dels
altars.
Es sap que a tots
els temples mossàrabs hi havia una creu penjant del sostre sobre
l’altar, avui a Escalada desapareguda.
Ornamentacions
en relleu del monestir.
La resta: La arquitectura mozárabe.
La resta: La arquitectura mozárabe.
Cal dedicar una
menció especial al Beat de San Miguel de la Escalada. Un Beat és un
manuscrit on les miniatures i el text fan esment del Comentari
de l’Apocalipsi que va escriure Beato de Liébana (d’aquí
el seu nom). Conté 89 il·lustracions (280x380 mm) i
actualment s troba a la Pierpont Morgan Library de Nova York. És un
manuscrit important per diverses raons; en primer lloc perquè va ser
realitzat per l’il·luminador Magio, considerat un dels millors del
segle X, i pertany a la producció més genuïna que va desenvolupar
entre els anys 60 i 70 d’aquest segle. I també perquè els dels
més vells conservats datant del 962,només superat per el més vell,
el de San Millán de Cogolla (930), i el d’Escorial (950 -955).
S’ha introduït
aquest fragment perquè es podria formular com hipòtesis que les
restes de pintura mural que queden a la torre on estava el
scriptorium d’Escalada poguessin estar inspirades en el manuscrit
del Beat que va comanar el monestir.
Escalada també
presenta el sostre pla de fusta de les naus totalment pintat però es
sap que és una obra no feta en el segle X.
Bibliografia:
ARENAS
FERNÁNDEZ.J. La arquitectura mozárabe. Polígrafa, Barcelona.
Pàgs. 194-196-198-200.
BANGO,
Isidro. Los
expolios del paisaje monumental y la arquitectura hispana de los
siglos VII y IX. Reflexiones sobre el proceso constructivo de San
Miguel de la Escalada. De
Arte. 2008, nº7, p.7-50.
Eva
Subías Pascual. Universitat Rovira i Virgili, Departament
d’història, història de l’art i geografía (2006).
MENTRÉ,
M. El estilo
mozárabe. Encuentro
(1994), Madrid. Pàg.28-29.
STIERLIN,H. Los
Beatos de Liébana y el arte mozárabe. Nacional (1983), Madrid.
Pàg. 57, 165-166.
Joana
Mª Sánchez Cunill
No hay comentarios:
Publicar un comentario