Exterior San Miguel de Escalada

Exterior San Miguel de Escalada
Làmina nºXXXIX dins Iglesias Mozárabes, arte español de los siglos IX a XI.

viernes, 17 de mayo de 2013

1-.Introducció al treball:

 El següent treball pretén desenvolupar el tema de l'arquitectura  en el sí de l'època de la repoblació cristiana de la Península Ibèrica. Per a tal motiu, partirem del context històric d'aquest segle X, i de l'ànalisi detallat d'un dels exemples arquitectònics més ben conservats, San Miguel de Escalada, un monestir situat a la província de Lleó, més concretament al municipi de Gradefes. 
Abans de començar cal especificar que al parlar d'art mossàrab ho feim d'aquell art o aquelles obres fetes per cristians i amb usos cristians en territori musulmà. És però just pensar que la convivència amb la cultura islàmica es farà palesa en aquestes manifestacions, per tant, no ens estranyarà trobar arcs de ferradura, espais copulats, estilitzades columnes amb capitells corintis, etc. De la mateixa opinió és Gómez-Moreno:
"En general, revélase lo mozárabe del norte con un sello de intentiva que le presta siempre fisonomía propia respecto de los tipos califales. Las iglesias de entonces en territorio cristiano son, pues, un perfecto reflejo del ambiente social determinado por el influjo absorbente de la España árabe, merced al contacto con los meridionales, antaño sometidos a ella, dándose lugar a un periodo propiamente mozárabe". (Gómez-Moreno, 1998).
Com a adjectiu la Real Academia Española (RAE) defineix el terme mossàrab a la seva vint-i-dosena edició  com:
"Se dice del individuo de la población hispánica que, consentida por el derecho islámico como tributaria, vivió en la España musulmana hasta finales del siglo XI conservando su religión cristiana e incluso su organización eclesiástica y judicial."
Però la definició de l'art del segle X no és tan senzilla ja que cada vegada s'advoca amb més força per separar l'art pròpiament mossàrab del de l'art de repoblació entenent aquest darrer com  a les manifestacions artístiques dutes a terme entre els segles IX i XI, durant la Reconquesta Cristiana de la Península Ibèrica, però en territori purament cristià. Encara així les influències entre la cultura cristiana i l'islàmica no desapareixen però el cert és que no podem parlar en els mateixos termes de l'art del nord i el del sud de la Península Ibèrica durant aquests segles. És més podem dir que l'art de la reconquesta és per molts la suma dels arts visigot, asturià i el que anomenam prerromànic.  Seguint aquesta línia trobem Mireille Mentré però ella creurà preferible mantenir la terminologia tradicional "Por razones de comodidad y, en segundo lugar, por motivos de alguna manera simbólicos, para rendir homenaje a quien descubrió la especificidad de este arte, Manuel Gómez Moreno". 
Aquí ens hauríem de demanar si vertaderament cal o ens resulta útil a la comunitat científica mantenir una terminologia per "comoditat" si això implica perdre precisió. Actualment, és preferible diferenciar entre mossàrab i art de repoblació el que ens dóna més matissos i permet atracar-nos més específica i correctament a les restes del moment. Són els estudis dels darrers trenta i vint anys que advoquen per tal diferenciació tenint com a principals valedors a Isidro Bango i a Artemio Martínez Tejera. Basant-se amb textos de Bango, Fernando Arce Sainz al capítol "Propuesta para el estudio de la arquitectura cultual cristiana en Al-Andalus" (2009) dins Relegados al margen: marginalidad y espacios marginales en la cultura medieval defensa la divisió del termes per molt que en el cas de San Miguel de Escalada i alguns altres la proveniència dels monjos sigui des d'Al-Andalus, realment no van ser ells els controcturs mentrre sí que ho foren, amb molta probabilitat els obrers de la zona castellana o lleonesa i que, per tant, deixaran patents influències de l'arquitectura de la zona. El mateix Isidro Bango considera l'ús dels dos termes més correcte "por ser más acorde con la realidad histórica y artística de la época".
Dit això tornem al tema central del treball, el Monestir de San Miguel de Escalada construit al 913 per una sèrie de monjos emigrats des del califat de Còrdova fins al Regne de Lleó . O sigui, si atenem a la darrera definició formaria part d'aquest art de reconquesta més que del mossàrab encara que tradicionalment ha estat considerat com a tal i tanta raó no manca ja que els constructors seran monjos provinents d'aquests califats. Amb tot, la definició o adscripció a un d'aquests termes és complexa i polèmica. Bango advoca per la separació terminpologica adhúc a que amb la tradicional denominació de mossàrab limitam o unificam tipologies artístiques i usos diferents encara que es produeixin a territoris propers i contemporàniament.
En tot cas, independentment de l'estil o nom que se li dóna podem dir que és un monestir, una arquitectura religiosa que en certa manera preveu la importància que anys més tard tendran les ordres religioses i els seus monestirs i que combina elements cristians i la seva simbologia amb altres d'islàmics a més d'influències dels regnes cristians anteriors a la conquesta musulmana.
En resum, el treball que ens ocupa es centra en el cas concret de San Miguel de Escalada per mostrar les característiques de l'arquitectura del moment precís de la seva construcció, per ilustrar-les ens farem servir, a més, de comparacions amb altres mostres de construccions contemporànies, esperant fer una exposició clara d'un art que, és la mostra d'un moment clau a la història de tota la Península Ibèrica i de la qual ens queden intactes poques peces o obres. 


Marina Frau Maestre.


Bibliografia:
ARCE SAINZ F. ""Propuesta para el estudio de la arquitectura cultual cristiana en Al-Andalus" dins Relegados al margen: marginalidad y espacios marginales en la cultura medieval, Cyan, Proyectos y Producciones Editoriales S.A. (2009) Madrid.
BANGO I.G. Alta Edad Media, de la tradición hispanogoda al Románico. Editorial Sílex (1989). Madrid.
GAYA NUÑO JA, "Arte Mozárabe", Historia del Arte Español, Editorial Plus Ultra (1973), Madrid.
GÓMEZ MORENO M. Iglesias mozárabes, arte español de los siglos IX al XI, Editorial Universidad de Granada (1998), Granada.
MENTRÉ M. El estilo mozárabe, Ediciones Encuentro (1994), Madrid.

YARZA J., La Edad Media, "Mozárabes y repoblación (del siglo X a la integración en Europa), Editorial Alhambra (1980),  Madrid

No hay comentarios:

Publicar un comentario